Adéu Rock

Seràs etern.
En els meus pensaments. En les meves nits, en els meus dies. A les meves hores, a la meva manera de ser.

Seràs etern, pels qui vam tenir el plaer de gaudir-te. Pels qui van poder observar-te córrer, riure, xisclar.

Seràs etern, pels matins, quan miri cap a la finestra i torni a la realitat. Seràs etern quan tanqui els ulls, quan respiri l'aire i la sal de la mar on vas partir i on anàvem a nadar junts. Seràs etern encara que vulgui oblidar el dolor, seràs etern a sa porta d'entrada, seràs etern en l'olor a terra fresca, en la fredat dels meus dits. Seràs etern quan conti la teva història, seràs etern quan sàpiguen com eres. I tendran enveja, perquè no t'hauran conegut. Tendran enveja perquè el pas del temps no t'enyorarà més que lo que jo t'enyor.

Seràs etern, en els meus pensaments, en el meu absent cor. Seràs etern quan rigui, i ho ets ara que te plor.

Seràs etern en cadascuna de les vides que salvi, en cada ca que passi pels meus braços. Seràs etern quan torni a adoptar, i ets etern ara que ja no hi ets. Ets etern quan mir, quan camin, quan me gir. Ets etern quan parl de tu i quan no ho faig. Ets etern ara, i seràs etern sempre. Adéu, Rock. Adéu petit.