Plans, càmeres, notícies i blogs

Entre plans, càmeres, notícies i blogs me perd, i no me sé trobar. I no sé què pensar. No sé si és que pens massa i ho hauria de deixar fer. Let it be van dir ells, i jo ho deixo estar.
I jo què sé, si ja no sé res, i no tenc més que res. Si els textos no me criden i ses notícies no me canten, si cap càmera me duu música i els blogs no me miren. Jo no sé on veure allò, allò. Mir i mir, però no veig, no trob, no sent res. Que ningú me crida?
On ets? Per què t'amagues? Quina forma tens? A què fas olor? Quin gust tens? No me deixes que t'agafi? Podries ajudar-me, així ja no qüestionaria cada dia per què estic aquí, i per què he elegit tantes coses. Així ja no veuria llacs i rius, sino sol i més sol. Ja no en vull més, no en vull més, no m'hi sent bé, no en vull més, no en vull rebre més i no en vull sentir a parlar més.
Ara, si me perdones, me call i torn amb els plans, ses càmeres, ses notícies i es blog.
Me perd. I no me sé trobar.